Breu història

"A la fi, és intentar comprendre, moure’ns i ser capaços d’extreure conclusions del complex món de les interaccions humanes"

El Centre de Diagnòstic i Atenció Precoç (CDIAP) Baix Camp i Priorat inicia la seva activitat l'octubre de 1989. Compta doncs amb una trajectòria de més de 20 anys d'experiència en l'àmbit de l'atenció a la petita infància i a les seves famílies. Les dependències de l'Institut Dr. Frias de l'Ajuntament de Reus van acollir el primer servei del CDIAP. 

 

El centre va néixer en un moment de sectorització dels serveis d'atenció precoç a iniciativa del Departament de Benestar Social i de l'Ajuntament de Reus. Un petit equip d'atenció precoç que amb el temps va anar creixent en nombre d'usuaris i de professionals, fent que les necessitats del centre també canviessin.

 

 

 

 

Així, el març de 2008 el CDIAP canvia la seva seu per l'actual, ubicada a la Carretera de Castellvell. Noves instal·lacions amb espais amplis, lluminosos i adients per atendre als usuaris en un entorn de qualitat. Aquest nou espai possibilita també el creixement de l’equip de professionals per poder atendre amb qualitat cadascuna de les famílies que s'adrecen al nostre Servei. En aquest sentit, l’equip incorpora els diferents perfils professionals que marca el Decret d’Atenció Precoç i es dota el servei dels professionals suficients i especialitzats en desenvolupament infantil i en treball terapèutic amb les famílies, per atendre el creixement de la població atesa.

  

Al llarg d’aquest temps el Servei ha crescut no només en usuaris, professionals i espai físic. Ha anat canviant també la seva metodologia de treball i la comprensió de la complexa realitat de l’atenció a la infància més fràgil. Perquè és en l’àmbit de la fragilitat humana on els professionals del CDIAP han de treballar, oferint als nens física i emocionalment més dèbils i als seus pares el suport terapèutic més adient. És obligació de l’equip pensar, resituar i redefinir els plantejaments teòrics que sustenten el seu funcionament.

 

Reflexionar sobre els efectes que tenen en el nen i la seva família les nostres propostes d’intervenció, les relacions i accions que s’estableixen dins el sistema familiar i les que nosaltres -equip terapèutic- establim amb aquest sistema, amb el nostre propi i amb els altres sistemes en els que estem immersos. És quelcom imprescindible per oferir una praxis de qualitat.